Castelldefels

¡Mujeres del mundo, uníos!

  • Actualitzat:
  • Creat:

SÒNIA GUERRA.

Responsable de l'Àrea de Polítiques Socials del PSC Baix Llobregat.

Fa dies, fa setmanes, mesos, anys, segles… fa vides, i per desgràcia també fa mortes, que les feministes del món fem bullir les olles preparant una vaga que farà Història. Avui és només l’inici. Avui donem tret de sortida a l’eradicació del patriarcat. I ho hem fet pensant en nosaltres, però també pensant en elles: les nostres àvies, les nostres mares, les que ja no estan, però també i sobretot, pensant en les que vindran.

 

Fem vaga perquè amb una bretxa salarial del 23% hem decidit deixar de regalar78 dies de les nostres vides al sistema capitalista. És a dir, perquè quedi clar, fem vaga perquè no volem matinar, des de mitjans d’octubre fins a cap d’any per anar a fer voluntariat a favor de la causa empresarial. El nostre traball abnegat i gratuït, ja el fem a casa, on hem de continuar essent, com en èpoques passades, les perfectes amas de casa, i cumplir amb els rols de gènere inculcats des de la infància: ser bones dones, ser bones filles, ser bones mares, ser bones… ser bones… ser bones.... Per això, el 60% de les dones renuncien a la seva carrera professional per ser (bones) mares. Per elles, fem vaga!

 

Moltes altres decidim combinar el treball productiu i el reproductiu. Perquè en un moment donat vam decidir que la igualtat era això, sense adonar-nos del que significava per a la nostra salut, per a les nostres vides, la doble i la triple jornada laboral. Sense adonar-nos que incorporar-nos al mercat de treball, volia dir continuar essent excel·lents a casa, sense renunciar a triomfar a l’espai públic. L’espai dels homes i per als homes. Sense adonar-nos que jugàvem i juguem en camp contrari: el 67% de l’ocupació temporal a temps parcial és realitzada per dones, i el 81,89% dels contractes indefinits a temps parcial són femenins, el que fa que les pensions de les dones siguin un 31% més baixes. No sé a vostè, Sra. Arrimadas, però el que és a mí, me van sobrando los motivos...

 

Aquests són només alguns dels exemples del dia a dia amb el que ens enfrontem les dones. De fet, aquests són els exemples de les que tenim sort. Moltes altres, més de 14 milions, pateixen assetjament sexual als seus llocs de treball. Moltes altres, més de 1.000 als darrers 15 anys, han estat assassinades pels seus companys a l’Estat espanyol (només perquè ens fem una idea, 857 van ser les persones assassinades per ETA durant la democràcia). Per elles, per nosaltres, per les que vindran fem vaga. Fem vaga perquè no volem cap altra dona assassinada ni assetjada en mans del patriarcat.

 

Fem vaga, i ho fem amb tot el dolor, sabedores que hem estat incapaces de situar en el centre del 8 de març, l’agenda de les dones enlloc de l’agenda de país. Avui fem vaga fragmentades, un cop més, pel patriarcat. Però encara no és tard, intentem-ho! Per nosaltres, per elles, per les que vindran, ¡Mujeres del mundo, uníos!

 

* El título de este artículo parafrasea a la pensadora socialista y feminista, Flora Tristán, autora de la consigna Proletarios del mundo, uníos